El dilluns 16 febrer de 2015 vaig llegir aquesta notícia a la premsa:

«Dos espanyols han superat la segona fase de selecció de candidats per al projecte ‘Mars One’, que pretén enviar un grup de 25 persones a Mart el 2025 i formar la primera colònia humana que habitarà el planeta. Els elegits abandonaran per sempre la seva vida terrestre i passaran la resta de les seves vides al planeta vermell»

Aquesta notícia va provocar que em preguntés «¿Jo aniria a Mart en un viatge sense retorn?» Possiblement no, però em va fer reflexionar sobre què és Mart i sobre què representa avui per a mi aquest planeta.

En ple segle XXI, on les distàncies a la Terra ja no existeixen i l’ésser humà ha estat gairebé en qualsevol lloc del nostre planeta, no és estrany que més de 45.000 persones s’hagin inscrit per anar a Mart i que ja hi hagi una llista de 100 seleccionats que han passat la segona prova i estiguin esperant ser un d’aquests 25 que viatgin en 2025.

Anaven passant els dies i aquest tema no deixava de tenir-lo al cap i, finalment, vaig arribar a la conclusió que, jo no aniria a Mart però conceptualment Mart està molt a prop de cada un de nosaltres, només cal pensar-hi. I va ser així, potser inspirat llunyanament en les «Equivalències» d’Alfred Stieglitz, que vaig pensar que, si estava alerta, segur que podia captar imatges que, basant-se en un primer moment a Mart, em proporcionaran un pensament equivalent a la Terra.

Jo, com a fotògraf, treballo habitualment tant amb càmeres digitals com amb càmeres analògiques de 9×12 i 6×4,5 però, per a aquest projecte, vaig pensar que el mitjà perfecte per prendre les fotografies havia de ser la càmera del telèfon mòbil i utilitzar la xarxa social Instagram per organitzar i compartir les imatges. El projecte està auto-limitat a tres mesos de treball i a 100 imatges, ni una més, ni una menys. Això va ser degut a que sempre treballo els meus projectes sabent per endavant quan i com serà el final.

Formalment les 100 imatges són de formes més o menys circulars i sempre integrades en un format quadrat buscant una unitat estètica constant.

Les imatges són totes en color ja que el blanc i negre ja és una abstracció de la realitat i el meu objectiu era que les imatges fossin «reals» i representessin pensaments equivalents a partir de reflexionar sobre Mart i el meu entorn més proper a la Terra. Són imatges d’objectes i coses corrents que hi ha al voltant de qualsevol persona.

El procediment de treball durant els tres mesos era estar alerta i amb la càmera preparada per detectar formes que inspiressin el pensament equivalent de com visc jo a la Terra i com podria ser la meva vida en un planeta Mart utòpic.