Veïns a la porta. (projecte en curs)

Veïns a la porta.

La importància dels veïns en temps digitals.

(Projecte en curs)
Vivim en una època en què la tecnologia ens connecta amb persones de tot el món a l’instant. Podem enviar missatges, fer videotrucades, demanar menjar, comprar medicaments o fins i tot consultar un metge, tot des d’un dispositiu mòbil. No obstant això, aquesta hiperconnectivitat digital no sempre es tradueix en proximitat humana ni en ajuda immediata quan realment es necessita. En situacions d’emergència, l’ajuda més valuosa continua sent, sovint, la del veí del costat.
Fem una pausa i pensem que els veïns —aquelles persones que comparteixen el nostre carrer, el nostre edifici o el nostre barri— es poden convertir en la primera línia de suport quan passa el que és inesperat: un tall de llum, una caiguda, un problema de salut, una fuita de gas o fins i tot una situació de perill personal. En aquests moments, no importa quants contactes tinguem a les nostres xarxes socials; el que explica és qui es pot tocar a la porta en segons.
Avui, però, moltes persones viuen sense saber el nom de qui viu al pis de dalt o de davant. La digitalització ha generat una falsa sensació d’autosuficiència i ens ha oblidat que la solidaritat física i presencial continua sent fonamental. Recuperar l’enllaç amb els veïns no és pas una nostàlgia del passat, sinó una necessitat del present.
Fomentar relacions de confiança amb els que ens envolten milloren la seguretat, el benestar i la capacitat de resposta d’una comunitat. Només cal petits gestos: presentar-se, intercanviar números de telèfon, estar atents als grans de l’edifici, o saber qui té clau de recanvi per si algú la necessita.
La pandèmia de COVID-19 va evidenciar aquest punt amb claredat: a molts llocs, els veïns es van organitzar per fer compres a persones grans, compartir recursos o simplement preguntar com estaven. Aquesta xarxa de suport va ser vital quan els sistemes digitals no podien donar abast.
En un món que avança sense pausa cap a allò virtual, és essencial no perdre el contacte real. La tecnologia ens ha de complementar, no reemplaçar el teixit humà que sosté les nostres vides. Fer una pausa i reconnectar amb els veïns no és només útil en cas d’emergència: també enforteix la convivència, redueix la solitud i torna a la comunitat el seu veritable sentit.
Aquest projecte ho estic realitzant des de l’1 de gener de 2025 i la previsió és finalitzar-lo el 30 de juliol de 2025 amb 40 retrats dels meus veïns davant de la porta de casa,